Eficàcia provatòria dels e-mails obtinguts de l’ordinador d’un administrador social, per acreditar la vulneració de la prohibició de competència.

Eficàcia provatòria dels e-mails obtinguts de l’ordinador d’un administrador social, per acreditar la vulneració de la prohibició de competència.

e-mails roqueta torrasLa secció 15º de l’Audiència Provincial de Barcelona ha resolt aquesta qüestió en sentència de data 9 d’octubre de 2013.

Es tracta d’un cas en que s’exercitava acció de separació o cessament d’un administrador d’una societat limitada per vulnerar la prohibició de competència que estableix l’article 230 del text refós de les societats de capital.

Per acreditar la pràctica dels  actes de competència deslleial, la part actora va aportar una sèrie de correus electrònics interns de la empresa en els que l’administrador demandat es comunicava amb empreses competidores, en perjudici de la mercantil administrada.

La part demandada al·legava vulneració per la part demandant de la privacitat de les comunicacions, tot i que no va plantejar en l’acte de l’audiència prèvia l’incident previst a l’article 287 de la LEC sobre il·licitud de la prova.

Tot i així, la qüestió és abordada d’ofici per la Sala d’apel·lació, tal com preveu el propi article 287 LEC, extraient-ne les següents consideracions:

  • Els drets fonamentals que podrien veure’s afectats pel mètode d’obtenció d’aquesta prova son el dret a la intimitat (art. 18.1 CE),  i secret de les comunicacions (art. 18.3 CE).
  • La doctrina jurisprudencial del Tribunal Constitucional estableix que la protecció del dret al secret de les comunicacions només abasta el procés de comunicació en si mateix, es a dir, requereix la interferència directa en el procés de comunicació mitjançant algun sistema de captació o interceptació.  Si el procés de comunicació ja s’ha consumat o finalitzat, la protecció constitucional d’una comunicació rebuda s’instrumenta a través de les normes que tutelen la intimitat o altres drets.
  • Aplicant la citada doctrina , no es pot considerar vulnerat el dret al secret de les comunicacions, ja que els correus electrònics ja es trobaven emmagatzemats en els ordinadors.
  • Tampoc es pot considerar vulnerat el dret a la intimitat, en aplicació del principi de proporcionalitat entre la mesura adoptada i l’objectiu pretès, tenint en compte la existència, o no, de mesures menys gravoses o lesives per a la consecució de l’objectiu.  Té en compte també que la informació no revela dades estrictament personals, i que la recerca es va realitzar utitilitzant paraules clau directament relacionades amb els actes de competència que s’estaven cercant.

 La sentència resol finalment atorgar a aquest mitjà de prova el seu just valor provatori, per acabar acordant el cessament de l’administrador demandat.