Determinats tipus de feina no tenen un centre de treball fix o habitual sinó que impliquen diàriament desplaçaments.
Fins ara el dubte era: el desplaçament fins a aquest lloc de treball es computa com a hores treballades? El Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha pronunciat al respecte en la sentència de data 10 de setembre de 2015 dictada arran de la consulta plantejada per l’Audiència Nacional sobre la interpretació de la Directiva 2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball.
La resposta és clara i indubtable: en el cas de treballadors que no tinguin centre de treball fix o habitual, el temps de desplaçament d’aquests treballadors entre el seu domicili i el del primer i últim client que li assigna l’empresa, es consideren temps de treball.
Cal recordar que la citada directiva defineix el temps de treball com aquell període en el què el treballador estigui en el seu lloc de treball, a disposició de l’empresari i exercint la seva activitat o funcions. La sentència entén que el temps de desplaçament és un període en el qual el treballador està a disposició del empresari i per tant s’ha de computar com a temps treballat.
Podeu trobar el text complet de la sentència a la pàgin web del Tribunal de Justícia de la Unió Europea: http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf;jsessionid=9ea7d0f130d5c3891c5d44ea4e86921f812e38b96857.e34KaxiLc3eQc40LaxqMbN4ObNmPe0?text=&docid=164944&pageIndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=122745
Laia Corral
