El dia 14 de maig la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social va complir un any.
La seva aplicació al llarg d’aquest any ha permès a molts hipotecants defensar-se de les clàusules abusives que els varen ser imposades per les entitats bancàries, i ha facilitat la tasca a tots els que defensem el dret a les persones a mantenir el seu habitatge.
Així, la valoració general que fem de la llei és bona ja que va obrir una porta per a la reivindicació dels drets com a consumidors i usuaris que tenen els hipotecats. Tot i això, cal tenir present que és una llei inconcreta i al llarg d’aquest any s’ha posat de manifest que incorre en algunes incongruències amb la legislació comunitària de protecció de consumidors i usuaris, fet que ha implicat la necessitat de plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Fa unes setmanes, des d’un jutjat de Catalunya se’ns va donar termini per fer al·legacions respecte al plantejament d’una qüestió prejudicial , concretament sobre el fet de si la mencionada Llei 1/2013 vulnera el què estableix la Directiva 93/13/CEE pel què fa a l’adequació de les clàusules abusives. És a dir, la legislació europea és molt clara i ens diu que si una clàusula és abusiva s’ha d’eliminar del contracte i tenir-se per no posada, en canvi la legislació estatal preveu la possibilitat de que el jutge moderi els interessos de demora per adequar-los a la legislació vigent.
Des de Roqueta-Torras i Associats considerem que les clàusules abusives no són aplicables i per tant no hi ha cap possibilitat de moderació per part del jutge ja que si es moderés es vulneraria el propi esperit de la legislació europea que el què busca és protegir als consumidors i usuaris.
Així doncs, una clàusula abusiva referent als interessos de demora serà nul·la de ple dret, no es considerarà interposada, tenint l’entitat bancària únicament dret a percebre l’interès legal del diner en aquell període. Qualsevol altre tipus d’interès es podria considerar com una adequació i per tant seria contrari a la legislació comunitari.
