DRETS DE L’AVALISTA EN CAS DE CONCURS DEL DEUTOR PRINCIPAL

DRETS DE L’AVALISTA EN CAS DE CONCURS DEL DEUTOR PRINCIPAL

PREVI.- DIFERENCIACIACIÓ ENTRE AVALS I FIANCES

 

En el llenguatge vulgar es denomina avalista a la persona que garanteix el pagament, tot i així, en el llenguatge jurídic, l’aval només pot existir quan hi ha títols valors/canviaris, mentre que la fiança s’utilitza per garantir qualsevol negoci jurídic.

 

En aquest sentit, manifestar que en els préstecs hipotecaris el que hi ha són fiadors, no avalistes, encara que en reiterades ocasions així se’ls pugui anomenar de forma equívoca.

 

La principal diferencia entre l’aval i la fiança és que, en el primer, el prenedor d’un títol de crèdit no ha de demostrar mai amb caràcter previ la insolvència de l’avalat i podrà dirigir-se directament contra els dos, o únicament contra l’avalista. En la fiança, pel contrari, el fiador gaudeix dels beneficis d’ordre, exclusió i divisió, és a dir, que en cas d’impagament sempre s’haurà de reclamar primer contra el deutor i després contra el fiador, el qual podrà oposar-se mentre no s’hagin embargat i subhastat tots els béns del deutor principal i que el deute s’haurà de dividir entre els diferents fiadors en parts alíquotes.

 

L’avalista contrau una obligació autònoma, independent de l’obligació de l’avalat i és un contracte unilateral. No pot negar-se al pagament de l’obligació al·legant circumstancies personals de l’avalat, i si l’obligació de l’avalat és invàlida, no altera l’eficàcia de l’obligació del avalista. Per tant, en cas de concurs l’aval no quedarà exonerat.

 

En canvi, el fiador, contrau sempre una obligació accessòria perquè la fiança és un contracte accessori que segueix la sort de l’obligació principal, sense perjudici d’algunes excepcions que estableix la Llei per a casos especials com el concordat. Si per qualsevol motiu l’obligació principal perd el seu valor, cau la fiança (art. 604 CCom). Per exemple, si en el moment de contraure l’operació el deutor fiançat era incapaç, aquesta circumstancia enerva l’obligació del fiador, qui no haurà de pagar.

 

S’adjunta com a annex I, quadre comparatiu entre fiança i aval.
PRIMER.- LA FIANÇA

 

La fiança es regula per l’art. 1824 CC, i com s’ha exposat té un caràcter d’accessorietat i subsidiarietat.

 

1.1.  Subsidiarietat

 

Tot i el caràcter general de subsidiarietat, hem de tenir en compte que en la majoria dels negocis jurídics que ens trobem la fiança sempre és solidaria, en aquest cas, si el fiador s’obligués solidàriament amb el deutor principal, de conformitat amb l’art. 1822 CC, s’observarà el disposat en els art. 1.137 a 1.148 CC relatius a les obligacions solidaries. Tanmateix, remarcar que el Codi Civil estableix que el benefici d’exclusió i divisió no tenen lloc quan el fiador hagi renunciat expressament a ells o quan s’hagi obligat solidàriament amb el deutor, en cas de concurs del deutor o en cas de què el deutor no pugui ser demandat judicialment dins el regne, però res diu en quan al benefici d’ordre.

 

Tot i així, hi ha doctrina que entén que encara que es pacti la solidaritat del fiador no sembla admissible que passi a ser un deutor solidari, sinó un responsable solidari, ja que el fiador respondrà del deute però no el deurà pròpiament, motiu pel qual hem de concloure que el fiador sempre respon subsidiàriament i no indistintament, havent de ser demandat posteriorment o simultàniament al deutor.[1].

 

D’altra banda, quan sigui el fiador qui entri en concurs, hem de tenir en compte que mentre el deutor no incompleixi, el crèdit del prestamista front el fiador solidari en concurs de creditors ha de reconeixes com a crèdit contingent.

 

Si ambdós estant en situació de concurs, incomplint el deutor amb la seva obligació de pagament, el creditor podrà dirigir-se contra ambdós, deutor i fiador, si bé la suma de lo percebut en tots els concursos no podrà excedir de l’import del crèdit, podent l’administració concursal retenir el pagament fins que el creditor presenti certificació acreditativa del percebut en els altres concursos dels deutors solidaris, i el deutor solidari concursat que hagi efectuat el pagament parcial al creditor no podrà obtenir el pagament en els concursos dels codeutors mentre el creditor no hagi estat íntegrament satisfet.

 

1.2.  Accessorietat

 

L’accessorietat de la fiança, implica que extingit el deute s’extingirà la responsabilitat del fiador. En aquest sentit posar de relleu que en cas d’insolvència del deutor fiançat, el fiador s’haurà de fer responsable del deute si bé, també es beneficiarà de la quita o remissió que al seu deutor fiançat li pugui fer el creditor[2].

 

Així com posar de relleu que les causes de nul·litat també podran ser al·legades pel fiador en tant que tercer interessat, conforme l’art. 1302CC com a obligat subsidiari.

 

SEGON.- EL CONCURS

 

L’article 60 LC estableix que des de la declaració del concurs quedarà interrompuda la prescripcions de les accions contra el deutor pels crèdits anteriors a la declaració, si bé l’esmentada interrupció no perjudicarà als deutors solidaris, així com tampoc als fiadors i avalistes.

 

En aquest sentit, manifestar que l’art. 87.6 LC estableix que els crèdits en els que el creditor gaudeixi de fiança de tercers es reconeixeran pel seu import sense cap limitació i sense perjudici de la substitució del titular del crèdit en cas de pagament per part del fiador. Tanmateix, estableix que sempre que es produeixi la subrogació per pagament, en la qualificació d’aquests crèdits s’optarà per la que resulti menys gravosa pel concurs entre les que correspongui al creditor o al fiador.

 

Es a dir, que el fiador es podrà veure obligat a abonar el crèdit al creditor en la part fiançada i subrogar-se en la posició del creditor concursal. En aquest sentit, l’apartat 7 del art. 87 LC estableix que a sol·licitud del creditor que hagi cobrat part del seu crèdit d’un avalista, fiador o deutor solidari del concursat, podrà incloure al seu favor en la llista de creditors tant la resta del seu crèdit no satisfet com la totalitat que, per reemborsament o per quota de solidaritat, correspongui a qui hagués hagut de fer el pagament parcial, encara que aquest no hagués comunicat el crèdit o hagués fet remissió del deute.

 

Com s’ha exposat, de conformitat amb l’art. 160 LC el creditor que, abans de la declaració del concurs, hagués cobrat part dels crèdit d’un fiador o avalista o un deutor solidari tindrà dret a obtenir en el concurs del deutor els pagaments corresponents a aquells fins que, sumats als que percebi pel seu crèdit, cobreixin l’import total d’aquest.

 

En el cas de que el crèdit hagués estat reconegut en dos o més concursos de deutors solidaris, la suma del percebut en tots els concursos no podrà excedir de l’import del crèdit. I el deutor solidari concursat que hagi efectuat el pagament parcial al creditor no podrà obtenir el pagament en els concursos dels codeutors mentres el creditor no hagi estat integrament satisfet.

 

De conformitat amb l’art. 135 LC relatiu als límits subjectius en l’eficàcia del conveni, hem de tenir en compte que els creditors que no haguessin votat a favor del conveni no quedaran vinculats per aquest en quan a la subsistència plena dels seus drets front als obligats solidàriament amb el concursat i front fiadors i avalistes, els quals no podran invocar ni l’aprovació ni els efectes del conveni en perjudici dels creditors.

 

La responsabilitat dels obligats solidaris, fiadors i avalistes del concursat front als creditors que haguessin votat a favor del conveni es regirà per les normes aplicables a l’obligació que haguessin contret o pels convenis, que sobre el particular haguessin establert.

 

Per tot, i de conformitat amb l’art. 136 LC, l’únic supòsit en el que quedarien parcialment extingides les fiances serien en el cas dels crèdits dels creditors que haguessin votat a favor del conveni, les quals quedarien extingides en la part de la quita, aplaçades en la seva exigibilitat pel temps d’espera, i en general, afectades pels contingut del conveni.

 

TERCER.- ESPECIALITAT EN EL CONCURS DE PERSONA FÍSICA

 

El RDL 1/2015 ha instaurat un règim d’exoneració de deutes especial pels deutors persona natural en el marc del procediment concursal a través de l’art. 178 bis LC el qual regula tres vies de solució per al deutor no comerciant sempre que el seu passiu no superi els 5 milions d’euros i basat en dos pilars: i) Que el deutor sigui de bona fe, ii) que es liquidi prèviament el seu patrimoni (o que es declari el concurs per insuficiència de massa).

 

  1. Acord extrajudicial de pagament amb els seus creditors (AEP) conforme l’art. 231 en relació al 242 bis LC. Es a dir, que abans d’arribar al concurs de persona física s’ha d’intentar un AEP, i només en cas d’impossibilitat d’arribar a un acord extrajudicial de pagament o pel seu incompliment, es regula el concurs consecutiu que es el concurs especial, el qual, si és declarat fortuït, permet al deutor persona física ser declarat exonerat del passiu insatisfet en la liquidació si es compleixen amb els requisits del article 178 bis LC.

 

  1. Exoneració automàtica dels deutes si el deutor ha satisfet en la seva integritat els crèdits contra la massa, els crèdits privilegiats i, si no ha intentat un acord extrajudicial de pagament, el 25% dels crèdits ordinaris de conformitat amb el procediment establert en l’apartat 4 de l’article 178 bis LC.

 

  1. Si el deutor no ha pogut complir amb l’anterior, però ha acceptat sotmetre’s a un pla de pagaments durant 5 anys, el deutor podrà quedar exonerat provisionalment si durant aquest període satisfà o realitza un esforç substancial per satisfer els deutes no exonerats, és a dir, els públics i per aliment contra la massa i els privilegiats generals, i compleix amb una sèrie de requisits tals com no incomplir les obligacions de col·laboració, no haver obtingut aquest benefici dins dels últims 10 anys i no hagi refusat dins els últims 4 anys a la declaració de concurs una oferta de treball adequada a la seva capacitat, de conformitat amb el procediment establert en l’apartat 5 de l’article 178 bis LC.

 

És a dir, que el deutor només podrà acollir-se al benefici d’exoneració del passiu insatisfet un cop conclòs el concurs per liquidació (un cop liquidat tot el seu patrimoni embargable) o per insuficiència de massa activa (art. 176 bis LC).

 

Tanmateix, s’ha de tenir en compte que de la sol·licitud del deutor, es donarà trasllat pel Secretari judicial a l’administració concursal i als creditors personats per un termini de 5 dies per a que al·leguin el que estimin oportú en relació a la concessió del benefici, i si aquests mostren la seva conformitat el jutge del concurs concedirà, amb caràcter provisional, el benefici de l’exoneració del passiu insatisfet en la resolució declarant la conclusió del concurs per fi de la fase de liquidació. L’oposició només es podrà fonamentar en la inobservació dels requisits establerts que donarà lloc a un incident concursal que finalitzarà amb auto reconeixent o denegant el benefici.

 

En quan als crèdits fiançats, manifestar que la Llei concursal en el seu art. 178.5 bis estableix que quedaran salvaguardats els drets dels creditors front els obligats solidàriament amb el concursat i front els seus fiadors o avalistes, els quals no podran invocar el benefici d’exclusió del passiu insatisfet obtingut pel concursat..

 

Però entenem que aquesta excepció només opera quan el deutor s’acull a la tercera via (178.3 bis apt. 5 LC) ja que en primer lloc, aquesta excepció esta incorporada dins l’apart 5 del article 178 bis el qual es refereix al benefici de l’exoneració del passiu insatisfet concedit als deutors previstos en el apartat 5 del 178.3 bis LC (és a dir, als de la tercera via), i en segon lloc perquè si s’ha seguit el procediment de l’apartat 4 del 178.3 bis LC (segona via) el fiador podrà invocar l’article 1847 CC[3], és a dir, l’extinció del crèdit principal, ja que el RDL 1/2015 no ha modificar l’article 1847 CC.

 

Per tot, l’excepció només pot operar pel procediment de la via 3 (apt. 5 art. 178.3 bis LC) i sempre que subsisteixi el deute dels restants obligats solidaris, no dels lliberats, a raó del caràcter accessori de la fiança, per la qual cosa, ens haurem de regir per la subsistència o no del deute en la seva totalitat o parcialment i per tant de l’exoneració no d’aquest de conformitat amb la vinculació dels acords extrajudicials i de les exoneracions que s’aprovin judicialment.

 

D’altra banda, de conformitat amb l’art. 97.2 hem de tenir en compte que les garanties dels crèdits del creditor especialment relacionat amb deutor quedaran extingides a excepció dels crèdits compresos en l’art. 91.1 LC quan el concursat sigui persona natural.

 


CONCLUSIONS

 

En primer lloc s’ha d’estar al fet de si la fiança és solidària o no, per tenir en compte els efectes de la fiança, és a dir, a l’aplicació o no dels beneficis d’ordre, exclusió i divisió, ja que en les fiances no solidàries, el fiador no haurà de complir fins al incompliment del deutor.

 

En segon lloc, hem de tenir en compte que en el cas de fiances solidàries, s’observarà el disposat en els art. 1.137 a 1.148 CC relatius a les obligacions solidàries de conformitat amb l’art. 1822CC. Tanmateix, remarcar que el Codi Civil estableix que el benefici d’exclusió i divisió no tenen lloc quan el fiador hagi renunciat expressament a ells o quan s’hagi obligat solidàriament amb el deutor, en cas de concurs del deutor o en cas de què el deutor no pugui ser demandat judicialment dins el regne, però res diu en quan al benefici d’ordre.

 

Per tant, en els supòsits de fiança solidaria, l’aplicada amb caràcter general a les hipoteques i negocis jurídics als quals ens enfrontem habitualment, hem de tenir en compte que en el supòsits de concurs, les fiances no remeten a excepció de que el concurs finalitzi per conveni i el creditor s’ hagi adherit i només en els termes d’aquesta adhesió.

 

En els concursos de persona física, hi ha un plus afegit. L’article 178 bis LC ha introduït un nou règim d’exoneració, el qual, l’efecte jurídic del procediment establert en l’apartat 4 de l’esmentat article és l’exoneració automàtica dels crèdits pendents. Per tant, respecte dels mateixos, el fiador podrà invocar al creditor l’article 1847 del CC quan el deutor s’hagi acollit al procediment de l’apartat 4 i s’hagi acordat l’exoneració del passiu insatisfet.

 

Tanmateix, el propi article estableix que el creditor podrà anar contra els fiadors, però hem de tenir en compte que aquesta excepció només serà aplicable quan el deutor s’aculli a la tercera via, l’establerta en l’article 178.3 bis apt. 5 LC, ja que en primer lloc, aquesta excepció esta incorporada dins l’apart 5 del article 178 bis el qual es refereix al benefici de l’exoneració del passiu insatisfet concedit als deutors previstos en el apartat 5 del 178.3 bis LC (és a dir, als de la tercera via), i en segon lloc perquè si s’ha seguit el procediment de l’apartat 4 del 178.3 bis LC (segona via) el fiador podrà invocar l’article 1847 CC, és a dir, l’extinció del crèdit principal, ja que el RDL 1/2015 no ha modificar l’article 1847 CC.

 

I en quan als fiadors concursats manifestar que, si el deutor no incompleix, el creditor podrà comunicar el seu crèdit si bé haurà de ser qualificat com a contingent.

 

Si ambdós entren en concurs, deutor i fiador, i per tant, incomplint el deutor amb la seva obligació de pagament, el creditor podrà dirigir-se contra ambdós, deutor i fiador, si bé la suma de lo percebut en tots els concursos no podrà excedir de l’import del crèdit, podent l’administració concursal retenir el pagament fins que el creditor presenti certificació acreditativa del percebut en els altres concursos dels deutors solidaris, i el deutor solidari concursat que hagi efectuat el pagament parcial al creditor no podrà obtenir el pagament en els concursos dels codeutors mentre el creditor no hagi estat íntegrament satisfet.

Anna Rodés.

arodes@roqueta-torras.com

 

 

 




[1] arts. 1143, 1146 y 1207CC

[2] 1.143, 1.145 i 1.146 CC

[3] La obligación del fiador se extingue al mismo tiempo que la del deudor, y por las mismas causas que las demás obligaciones.