Amisha

25 d’abril de 2015. Com cada dissabte, l’Amisha era a casa. Recorda com si fos ara que estava ajudant la mare a preparar el Dahl Baht. Li agradava veure com ella especiava amb gingebre i cúrcuma la sopa de llenties, mentre li parlava de les històries del poble, Khokana. Sentia el treballar del pare al molí de mostassa, i els xisclets dels germans petits jugant despreocupats al carrer. El record d’aquella placidesa, ara tan lluny, l’acompanyarà per sempre més. El seu mon era així de senzill, així de tranquil, així de segur.

Però les coses solen venir sense que les esperem, i així, sobtadament, la calma se n’anà per sempre més. Primer, una estranya inestabilitat sota els peus. I de seguida un moviment incontrolat feia trontollar, la casa, el poble, i a l’ensems tot el seu món. L’instint la va fer sortir al carrer per protegir els seus germans, mentre la mare cridava que s’allunyés. Les cases del poble queien com si fossin de joguina, fent saltar pels aires espurnes de fusta i pedra . Un núvol de pols feia impossible respirar. Agafà els nens de la ma, procurant allunyar-se en direcció als camps d’arròs. No va tenir temps per a res més.

3 d’agost de 2017. L’Amisha es nega a pensar-hi. No vol pensar en que el terratrèmol s’endugué tres quartes parts de les cases del seu poble, ni que amb elles se n’anà la seva adolescència. No vol pensar en que els pares ja no tornaran.

No pensa, actua. I amb una intensitat que no sap d’on li surt, s’ha proposat seguir endavant a cop de suor. L’Amisha no es rendeix, està decidida a reconstruir un espai , per a una vida que no sap si podrà reconstruir. No espera res de ningú, tampoc del grup d’homes que la contemplen en silenci mentre treballa. Una aurèola de dignitat l’envolta.

Ara es ella, només ella, enfront al món, un món injust que es mou a cop de notícia i que ara ja mira en una altra direcció.

Règim juridic del voluntariat

Catalunya es un país amb un fort arrelament del món associatiu, en el que també existeix una llarga tradició de la figura del voluntari, entenent com a tal aquella persona que es compromet a efectuar una prestació, sense compensació econòmica dins el marc d’una organització estable sense afany de lucre

La figura del voluntari es troba regulada en la Llei 6/1996, de 15/1, així com en la Carta del Voluntariat de Catalunya aprovada en data 29 d’octubre de 1995. És de destacar que la condició de voluntari implica l’assumpció d’una sèrie de drets , que en essència serien:

– Obtenir informació sobre el funcionament, les finalitats i les activitats que es duran a terme, suport en el desenvolupament de l’acció voluntària i mitjans per poder exercitar‐la convenientment.
– Rebre la formació necessària per al desenvolupament de l’activitat.
– Ser tractat sense cap tipus de discriminació i amb tot respecte a la seva condició i creences.
– Gaudir d’acreditació suficient com a voluntari/ària davant de tercers i obtenir certificació de la seva participació en el programa.
– Participar activament en l’elaboració, planificació, execució i avaluació del programa i activitat on col∙labora, amb el reconeixement social de la seva activitat.
– Ser cobert dels riscos derivats de l’activitat que du a terme com a voluntari i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat.
– Rescabalar‐se, si ho vol, de les despeses que li pugui ocasionar l’activitat voluntària.
– Acordar lliurement les condicions de la seva acció voluntària i el compromís de les tasques definides conjuntament , el temps i horari que hi podrà esmerçar i les responsabilitats acceptades per ell/a.

Tanmateix, la condició de voluntari implica una sèrie de deures o obligacions,

– Cooperar en la consecució dels objectius del programa on participa per al compliment dels compromisos adquirits dins de l’organització.
– Realitzar l’activitat a què s’ha compromès amb responsabilitat, bona fe i gratuïtat, donant suport de manera activa a la seva entitat i respectant les normes internes de funcionament.
– Entendre i acceptar que el desenvolupament de la tasca voluntària en cap cas serà considerada com una activitat laboral.
– Observar les mesures de seguretat i higiene reglamentades i aquelles que siguin adoptades per l’entitat.
– Rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferta pel beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuació.
– Mantenir la confidencialitat, sense perjudici dels drets de la persona, de les informacions rebudes i conegudes en el desenvolupament de la seva activitat, tant respecte dels beneficiaris com de l’entitat.
– En cas de renúncia, notificar‐la amb antelació o continuar l’activitat fins que puguin adoptar‐se les mesures necessàries per evitar perjudicis greus al servei.

Es aconsellable que voluntari i associació signin un document que reculli els seus drets i deures recíprocs, i a poder ser, concreti l’activitat o projecte en que intervindrà aquest voluntari. Es també aconsellable que l’associació tingui subscrita una pòlissa d’assegurança que cobreixi els riscos derivats de l’activitat que du a terme com a voluntari i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat.

Nul•litat dels acords presos en assemblea relatius a la separació de govern sense una prèvia convocatòria específica.

Amb especial satisfacció, recentment hem rebut la Sentència dictada per la secció 11 de l’Audiència Provincial de Barcelona, de data 5 de juny de 2014 en la que confirma la que fou dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 7 de Manresa, declarant nuls determinats acords presos en Assemblea Ordinària d’una Associació.

Les anteriors resolucions confirmen la doctrina jurídica que sosteníem en defensa dels nostres clients (determinats socis de la entitat), i que les associacions han de tenir molt present en l’adopció dels seus acords. Es pot resumir en els següents punts:

Per tal de separar els òrgans de govern d’una associació cal seguir una via procedimental específica, que consisteix en la convocatòria d’una sessió extraordinària de l’assemblea general, i no la seva celebració immediata , com va ser el cas (articles 322-18.2 i 322-5.3 del Codi Civil de Catalunya).
Aquesta convocatòria (que no va arribar a realitzar-se) requeria que necessàriament hi havia d’haver un termini entre l’anunci i la celebració, per garantir dos drets elementals,
El dret dels afectats per la decisió de ser destituïts a preparar els arguments en la seva defensa, i que podrien determinar el sentit del vot de l’assemblea.
El dret dels associats físicament absents de la reunió a decidir si participaven o no en una decisió tan transcendental.
La delegació de vot per una assemblea ordinària amb un ordre del dia específic, no s’estén a una eventual assemblea extraordinària , ja que suposa una extralimitació del mandat conferit (articles 322-7.3 del Codi Civil de Catalunya, en relació amb els articles 1.714 i 1.727 del Codi Civil espanyol) .