Sí, advocat

Sí, advocat

Copia de DSCF4698El llibre “Sí, Advocat” , escrit per Miquel Roca i Junyent (Ed. Columna), és un referent de lectura obligada, tant per aquell llicenciat en Dret que pretén iniciar-se en l’exercici de l’advocacia, com en aquell professional expert, que hi troba l’encert en la definició dels molts aspectes que configuren la nostra professió.

Es un plaer rellegir-lo. De fet, pocs tractats dimensionen la professió amb tanta precisió, tot reflexionant sobre les principals vessants que es relacionen amb l’exercici pràctic. Endinsant-nos en aquestes reflexions, ens agradaria compartir alguns fragments del llibre, que tanmateix resulten de plena aplicació ara més que mai.

En una concisa i profunda definició de la professió, ens indica:

“ Esser advocat és molt important; <> la confiança del client; compartir-hi la vivència del seu problema; construir la defensa dels seus interessos, escorcollant la norma per trobar la millor estratègia i fonamentació per a la seva causa; discrepar de la doctrina dominant, apel•lar davant la justícia perquè es reconsiderin jurisprudències desfasades; transmetre èxits i assumir fracassos”

Sobre l’etern dilema entre vocació o professió, escriu:

“ La vocació es va descobrint poc a poc. De manera progressiva , amb el coneixement de la professió, la vocació es va desvetllant i va arrelant en la personalitat de l’advocat. El <> es va substituint pel <>; per la satisfacció de trobar l’argument que se’ns resistia; pel saber traslladar la doctrina assentada sobre un determinat cas a un altre per al qual no havia estat pensada, però al qual es <> que pot ser aplicada la mateixa raó de ser”.

i,

“ La professió requerirà moltes hores de dedicació, molts esforços i més d’un disgust. Les seves exigències demanaran que se sacrifiquin aficions, família, descans i oportunitats. Si aquests costos s’assumeixen exclusivament des de l’estímul de la contraprestació econòmica, no hi haurà grandesa en la funció de l’advocat. Hi ha d’haver alguna cosa més; viure el problema com a propi, saber que en la seva resolució hi has deixat el millor de tu mateix, que has aportat coneixements i enginy al cas; que t’has arriscat. Que no ho hauries fet millor per a tu mateix. Estar convençut que el que has fet valia la pena perquè per al teu client era important. Que t’has guanyat o has ratificat la seva confiança. Que defensar un cas petit és donar sentit al valor de la justícia. Que contribuir a una gran operació és fer del dret el motor del progrés”.

Destaquem especialment el capítol titulat “guanyar o perdre”, en tant que no podem negar que en els processos judicials, s’associa el resultat de la sentència a una intervenció eficaç de l’advocat, argumenta que el terme “guanyar” te moltes i molt variades acepcions.

“ Hi ha moltes maneres de perdre; només una de guanyar. Això últim només s’aconsegueix servint, des de l’ètica i el dret, els interessos confiats pel client, de tal manera que aquest quedi satisfet i reconegut per la feina del seu advocat. En canvi hi ha moltes maneres de perdre i en totes elles pot haver-hi algun moment en què es tingui la sensació d’estar guanyant; al final, però, es descobrirà que la derrota és total. Al més eficaç de totes aquestes maneres és la de creure que per guanyar tot s’hi val. No és cert: quan l’advocat perd la percepció del que pot i del que ha de fer , està cavant els fonaments de la seva derrota”.

Serveixin aquestes línies com a recordatori d’aquesta esplèndida obra, que culmina amb el títol del seu darrer capítol: “ Val la pena!”