ARRENDAMENTS I COVID-19

ARRENDAMENTS I COVID-19

La situació actual d’estat d’alarma decretada pel RD 463/2020 de 14 de març, amb els efectes econòmics derivats, està provocant situacions difícils per a empreses i particulars, ja siguin arrendadors o arrendataris, que poden tenir incidència en el compliment dels contractes d’arrendament.

De moment, la regulació que sobre aquest aspecte s’ha promulgat des de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma és la que es conté en el RD 11/2020, mesures que ja van ser objecte de resum publicat en un anterior article.

Pel que fa a la possibilitat d’ajornar o reduir la renda mensual mentre duri aquest estat excepcional, cal indicar que, malgrat tot el que s’ha parlat i proposat, la veritat és que aquesta mesura està prevista tan sols per als arrendataris de habitatge habitual que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica, en els termes que la mateixa norma defineix, i així mateix si els arrendadors són empreses públiques, o si són privades no tinguin la consideració de grans tenidors -propietaris del més deu immobles o de 1.500 m2 construïts-.

En els altres casos, que afecten una gran quantitat d’arrendaments d’habitatge, i òbviament per a ús diferent d’habitatge, especialment locals, ja siguin locals comercials o d’ús industrial, no hi ha cap regulació prevista.

Davant d’això seria aconsellable que, en els casos en què l’arrendatari estigui realment afectat econòmicament, de manera que li impedeixi fer front a el pagament total o parcial de la renda, o que a fer-ho el col·loqui en una situació econòmica greu, si sol·licita a l’ arrendador algun tipus de mesura de reducció o ajornament, després del corresponent estudi de la situació, les parts arribin a acords que els perjudiquin el menys possible.

Per a això, podria bé ajornar-temporalment part de la renda mensual, que podria pagar-se prorratejada en mesos posteriors; bé reduir-directament en part la renda d’aquests dos o tres mesos que presumiblement durarà aquest estat; o bé compensar les mensualitats en tot o en part amb la quantitat dipositada com a fiança contractual. Tot això a banda d’altres possibilitats en funció de cada cas concret.

En qualsevol cas, l’acord assolit hauria documentar-se adequadament, perquè quedi constància escrita de la mateixa, i especialment per si cal acreditar-ho a efectes fiscals.

En cas de desacord i impagament de les rendes, les conseqüències legals no són tan previsibles com pot semblar. Així, l’arrendador té la possibilitat d’instar judicialment el desnonament per falta de pagament i / o la reclamació de les rendes degudes, procés / es que en principi haurien de tenir un resultat favorable a l’arrendador. Però l’arrendatari, podria instar judicialment la revisió de les circumstàncies del contracte que s’han vist alterades per causes sobrevingudes, imprevisibles, inevitables i alienes a la voluntat de les parts, qüestió sobre la qual s’està debatent molt aquests dies. Si bé en aquest supòsit el resultat judicial és incert, els tribunals seran els que acabaran marcant les directrius, si el legislador no estableix abans una norma per a aquests casos, com ha fet amb els arrendaments d’habitatge habitual amb arrendataris en situació de vulnerabilitat econòmica.