Bicicletes i imprudència en la conducció de vehicles

Les associacions de ciclistes estan de celebració ja que la col·loquialment anomenada Llei ciclista ja és una realitat, ja que a partir del 15 de setembre de 2022 ha entrat en vigor la Llei Orgànica 11/2022, de 13 de setembre, de modificació del Codi Penal en matèria d’imprudència en la conducció de vehicles a motor o ciclomotor.

Aquesta reforma legislativa posa fi al increment substancial d’arxivaments per part dels Jutjats d’Instrucció d’arreu de l’Estat de causes penals d’imprudències menys greus en els darrers anys quan aquestes produïen lesions o mort després de cometre una infracció administrativa greu de les normes de circulació (és a dir, les recollides a l’art. 76 del RDLeg. 6/2015, de 30 d’octubre, que aprova la Llei de Trànsit).

Concretament, aquesta reforma comporta que quan es cometin infraccions administratives greus en matèria de trànsit que tinguin com a conseqüència la producció de la mort (art. 142.2 CP) o de lesions rellevants d’una altra persona (art. 152.2 CP) aquesta imprudència es consideri objectivament delicte al qualificar-se, com a mínim, com a imprudència menys greu i mai com a lleu.

Cal destacar que la reforma comporta que les imprudències menys greus amb resultat de lesió de l’art. 147 CP (supòsit en què necessiten tractament mèdic o quirúrgic i no són invalidants, però sí rellevants) passin a ser delictes lleus al desglossar la pena per aquest tipus penal en multa d’1 a 2 mesos, de manera que es dirimeixin aquests fets delictius a través d’un judici de delictes lleus (on no és preceptiu estar assistit d’advocat i procurador), establint alhora una pena de 3 a 12 mesos per les imprudències menys greus amb resultat de lesió de l’art. 149 CP (supòsit de pèrdua o inutilitat d’un òrgan o membre principal, o d’un sentit, la impotència, l’ esterilitat, una greu deformitat, o una greu malaltia somàtica o psíquica) i de l’art. 150 CP (supòsit de pèrdua o la inutilitat d’un òrgan o membre no principal, o la deformitat), dirimint-se aquests últims a través d’un judici del procediment abreujat (on sí que és preceptiu estar assistit d’advocat i procurador).

Una altra novetat d’aquesta reforma és que la sanció penal consistent en la privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors passa a ser preceptiva en tots els delictes d’imprudència menys greu i que el delicte de l’art. 142 CP consistent en la causació de la mort per imprudència menys greu comès amb vehicle esdevé un delicte públic, de manera que ja no és exigible denúncia prèvia per part de la persona perjudicada ni del seu representant legal per tal que es pugui investigar i perseguir penalment judicialment als agressors.

Finalment, es modifica la redacció del delicte d’abandonament del lloc de l’accident de l’art. 382 bis CP, relatiu al conductor que voluntàriament i sense que concorri risc propi o de tercers abandoni el lloc dels fets després de causar un accident en el que morin una o vàries persones o en el que se’ls hi causi alguna de lesions a que es refereixen directament als arts. 147.1 CP, 149 CP i 150 CP, pel que aquestes lesions ja no han de produir-se per imprudència menys greu, al eliminar-se la remissió que es feia anteriorment a l’art. 152.2 CP.

Si tens algun dubte sobre aquest o qualsevol altre delicte contra la seguretat viària pots posar-te en contacte amb nosaltres i t’assessorarem jurídicament sobre aquesta qüestió.