CONTROL HORARI DELS TREBALLADORS I PROTECCIÓ DE DADES: QUÈ CAL TENIR EN COMPTE?

Des del passat dia 12 de maig, en compliment del modificat article 34 de l’Estatut dels Treballadors, les empreses i autònoms que tenen treballadors contractats estan obligats a registrar l’inici i finalització de la jornada laboral. Aquest registre es pot realitzar de diferents maneres, ja sigui de forma manual, digital o tecnològica.

Pel que fa a protecció de dades personals, la primera pregunta que ens sorgeix és: Seria necessari tenir el consentiment del treballador per implantar un sistema de control horari? L’AEPD determina que, amb caràcter general i per a la implementació del registre de jornada no és necessari obtenir el consentiment del treballador, ja que és una obligació que ve determinada per la normativa laboral (article 6.1.c del Reglament (UE) 2016/679, de protecció de dades personals).

No obstant l’anterior, l’existència d’una condició legal per al tractament de les dades dels treballadors sense necessitat del consentiment dels mateixos no exclou el deure de les empreses d’informar als treballadors de l’existència del registre i de la finalitat del tractament de les dades personals individuals que s’obtenen amb el citat registre.

A continuació analitzarem breument dos mètodes que moltes empreses s’han plantejat o bé ja han adoptat: el registre mitjançant empremta digital, i a través d’aplicacions mòbils.

L’empremta dactilar:

Tal com preveu l’article 9.2 del RGPD, l’empremta dactilar és una data personal de categoria especial, fet que implicaria que s’hagués de recollir el consentiment del treballador. Però, com que el tractament de l’empremta és necessari per complir amb les obligacions laborals per part de l’empresari, això constituiria l’excepció prevista a la lletra b) del citat article, pel que no caldria demanar el consentiment del treballador per utilitzar la seva empremta per a control horari. Igualment, però, sí que s’aplica l’obligatorietat de facilitar-li la informació prevista a l’article 13 RGPD pel que fa al tractament d’aquesta dada personal.

Si s’utilitza aquest mètode de control horari cal tenir en compte que l’AEPD, en les seves preguntes freqüents (FAQS) estableix que no s’hauria d’utilitzar l’empremta com a tal, sinó un número o codi associat a la mateixa i vinculat a una targeta personal de cada treballador.

A més a més, també cal recordar que, en aplicació de l’article 28.2.c) de la nova LOPD-GDD (Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals), l’empresa que utilitza aquest mètode de control està obligada a realitzar una avaluació d’impacte.

Aplicació mòbil:

Una opció que ha estat molt utilitzada és la descàrrega d’una aplicació en un dispositiu mòbil, amb el qual el treballador pot registrar la seva hora d’inici i finalització de la feina. Aquesta eina és molt útil per als treballadors que per raó de les seves funcions no estan en unes instal·lacions o lloc de treball fix.

Per a aquest cas el que cal tenir en compte és que l’empresa no pot obligar al treballador a utilitzar el seu propi telèfon mòbil, que el mateix tingui bateria, connexió a internet amb tarifa de dades, geolocalització, etc., ja que això suposaria una càrrega complementària que el treballador no té per què assumir.

De manera que, si es vol utilitzar aquest mètode de control, l’opció correcta seria que l’empresa faciliti el dispositiu on s’instal·li l’aplicació al treballador, així no es vulneren drets del mateix.

Finalment, tal com s’ha dit anteriorment, en aquest cas tampoc caldria demanar el consentiment específic del treballador, però si que se l’ha d’informar, tal com preveu l’article 13 del RGPD.

A mode de resum, doncs, a l’hora d’implementar l’obligació de control horari a l’empresa, destaquem la importància d’informar als treballadors sobre el tractament que es vulgui fer de les seves dades personals, així com intentar utilitzar el mètode que sigui menys invasiu i reculli menys dades personals dels mateixos.