derecho, leyes, justicia
El TJUE ha resolt en l’afer C-268/13 (Elena Petru), establint que no pot denegar-se el reemborsament de les despeses mèdiques realitzades a l’estranger quan, la manca de material clínic bàsic impedeix al assegurat rebre l’assistència hospitalària en el seu país en el degut moment.
Aquesta sentència deriva de la qüestió plantejada per la Sra. Petru (nacional de Romania), qui patint una malaltia vascular greu per la qual es requeria una operació a cor obert i al comprovar que el centre mèdic on es trobava ingressada no reunia les condicions necessàries ni disposava del equipament indispensable, va decidir anar-se a operar a Alemanya. Va sol·licitar a la seva assegurança que fes front a les despeses derivades de la operació, sol·licitud que li va ser denegada al considerar-se que aquesta intervenció es podia haver realitzat a Romania dins d’un termini raonable. La Sra. Petru va reclamar a les autoritats del seu país que se li abonés l’import de la operació.
Arrel d’aquests fets es va sol·licitar al Tribunal de Justícia que determinés si una carència generalitzada de medicaments i de material clínic bàsic és una situació en la que resulta impossible dispensar l’assistència mèdica necessària en l’estat de residencia, de manera que, si un nacional d’aquest Estat ho demana, ha d’autoritzar-se-li que rebi aquesta assistència en un altre Estat membre a càrrec del sistema de seguretat social del seu estat membre de residència.
La sentència de l’afer C-268/13 es basa en el què estableix el Dret de la Unió[1], que ens diu que un treballador pot esser autoritzat a desplaçar-se al territori d’un altre estat membre per rebre allà assistència mèdica adequada al seu estat de salut com si estigués afiliat al sistema de seguretat social d’aquell estat, essent reemborsades les despeses per l’Estat membre de residència.
Així, la citada sentència ens diu que aquesta assistència mèdica i posterior reemborsament estarà garantida si es compta amb autorització prèvia complint-se dos requisits: per una banda que l’assistència en qüestió estigui coberta per la normativa del Estat membre en l’estat de residència de l’assegurat, i per l’altra que aquesta assistència no pugui prestar-se-li degudament en el termini adequat en el seu estat d’origen (tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret i observant-se el conjunt de centres hospitalaris del país originari).
[1] Reglament (CEE) nº 1408/71del Consell, de 14 de juny de 1971, relatiu a l’aplicació dels règims de Seguretat Social als treballadors per compte aliè, els treballadors per compte propi i als membres de les seves famílies que es desplacen dins de la Comunitat, en la seva versió modificada i actualitzada pel Reglament (CE) nº 118/97 del Consell, de 2 de desembre de 1996
