Tot i que com és sabut, l’IBI es merita el primer dia de cada any natural en la seva integritat, i per tant, el propietari d’una finca en data 1 de gener és el subjecte passiu tributari enfront Hisenda, el Tribunal Suprem en sentència de data 15 de juny de 2016 ha declarat que el venedor d’un bé immoble podrà exigir al comprador que li aboni la part proporcional de l’impost.
Concretament el Tribunal Suprem declara que tot i que la norma que regula els impostos municipals (Text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Local) disposa que de conformitat amb l’article 61 LHL, el fet imposable de l’IBI és la propietat, de conformitat amb l’ article 63 LHL, el subjecte passiu és el propietari i de conformitat amb l’article 75 LHL, l’IBI es merita el primer dia de cada any natural; s’ha de tenir en compte el disposat en l’article 63.2 LHL, el qual estableix que “el disposat en l’apartat anterior serà d’aplicació sense perjudici de la facultat del subjecte passiu de repercutir la càrrega tributaria suportada conforme a les normes del dret comú”.
I, en aquest sentit, el Tribunal Suprem ha disposat que la norma s’ha d’interpretar de forma que, en cas d’absència de pacte en contrari entre les parts, el venedor que aboni l’IBI podrà repercutir sobre el comprador en proporció al temps que cada una de les parts hagi ostentat la titularitat dominical i pel temps que sigui, posant fi a les discrepàncies existents entre jutjats relatives a la necessitat o no de pacte entre les parts.
Tanmateix, la sentencia del Tribunal Suprem aclareix que en qualsevol cas, el que si poden fer les parts és pactar que el venedor no repercuteixi l’IBI al comprador, i per tant, en cas de no existir tal pacte en contrari, el venedor pot exigir que el pagament sigui compartit.
