Els microcrèdits, els crèdits ràpids i les targetes revolving són productes financers que comparteix característiques similars amb una mateixa funció: financiar a consumidors per al pagament de diversos productes i serveis.
Concretament la targeta revolving, és una targeta enfocada a la compra d’un determinat bé i és ofertada per la pròpia empresa mitjançant un acord amb una entitat financera (co-branding) per finançar esmentat producte o servei, on el crèdit és renovat mensualment; i els microcrèdits o préstecs ràpids, són crèdits de petita quantia dissenyats per finançar qualsevol bé o servei sense fer cap mena de distinció.
El Tribunal Suprem ha considerat que aquests poden ser usures i abusius ja que es comercialitzen i publiciten com una forma de diner ràpid i fàcil, de manera poc transparent, i per tant no superen els controls d’incorporació i de transparència, i acostumen a tenir un interès molt més superior a la mitjana dels crèdits personals registrats pel Banc d’España.
La majoria d’ells, contenen condicions generals de la contractació il·legibles, ambigües i obscures, en les que s’imposa al consumidor un interès nominal anual superior al 20%, a més de les comissions que sorgeixen durant el contracte, entre les quals trobem les d’apertura, les despeses de formalització notarial, primes d’assegurances concertades a favor de l’entitat amb un tercer, etc….
La Llei de repressió a la usura de 1908 no posa límits precisos als interessos, però si que fixa una sèrie de requisits per considerar que un préstec és lleoní – ho serà aquell que fixi un interès notablement superior al normal del diner i que sigui manifestament desproporcionat a les circumstàncies del cas-, a tal efecte el Tribunal Suprem ha considerat que és suficient que es complexi un dels requisits per considerar la nul·litat de la clàusula.
Prenent per referencia la TAE dels crèdits concedits de caràcter personal pel Banc d’España, es pot comprar el cost anual dels microcrèdits, crèdits ràpids o targetes revolving, i comparar-lo amb l’interès mitjà dels préstecs al consum en la data en que fou concertat i per tant estudiar si l’interès contractat és “notablement superior al normal del diner”, i en el seu cas, sol·licitar la declaració judicial d’abusivitat i la nul·litat de la clàusula, reclamant la totalitat dels interessos pagats, havent només de retornar el capital rebut, sense cap tipus d’interès addicional, i per tant recuperant els interessos pagats de més.
Si és troba pagant alguna classe d’aquests préstecs, l’equip de Roqueta-Torras l’informarà.
