El passat dia 21 de juny, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentencia referent al dret dels treballadors a gaudir dels dies de descans coincidents amb una baixa laboral sobrevinguda durant les vacances, interpretant l’article 7 de la Directiva 2003/88/CE en relació amb l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors.
El mencionat article 7 de la Directiva 2003/88, referent a les vacances anuals, textualment ens diu que:
“1.- Los estados miembros adoptarán las medidas necesarias para que todos los trabajadores dispongan de un período de al menos cuatro semanas de vacaciones anuales retribuidas, de conformidad con las condiciones de obtención y concesión establecidas en las legislaciones y/o prácticas nacionales.
2.- El período mínimo de vacaciones anuales retribuidas no podrá ser sustituido por una compensación financiera, excepto en caso de conclusión de la relación laboral.”
Veiem doncs, que aquest article recull expressament el dret dels treballadors a gaudir del seu període de vacances. Per la seva banda, l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors, en el seu punt tercer ens diu:
“…/…
Cuando el período de vacaciones fijado en el calendario de vacaciones de la empresa al que se refiere el párrafo anterior coincida en el tiempo con una incapacidad temporal derivada del embarazo, el parto o la lactancia natural o con el período de suspensión del contrato de trabajo previsto en el artículo 48.4 de esta Ley, se tendrá derecho a disfrutar las vacaciones en fecha distinta a la de la incapacidad temporal o a la del disfrute del permiso que por aplicación de dicho precepto le correspondiere, al finalizar el período de suspensión, aunque haya terminado el año natural a que correspondan.”
De la lectura d’aquest precepte, en podem extreure que la interrupció del període de vacances només es farà quan la incapacitat temporal es derivi d’embaràs, part o lactància, i no en cas de qualsevol altre incapacitat temporal.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ens diu que el període de vacances s’ha d’interrompre sempre que es doni una situació de baixa laboral, sigui quina sigui la causa d’aquesta.
Aquesta sentència es basa en diferenciar molt clarament les finalitats d’ambdós conceptes, és a dir, el període de vacances té per objectiu que el treballador pugui descansar i gaudir de temps lliure, en canvi el període d’incapacitat laboral té per objectiu la recuperació del treballador, el tribunal considera que aquestes finalitat no són possibles en un mateix període.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea estableix que el mencionat article 7 de la Directiva 2003/88 ha d’interpretar-se en el sentit de que s’oposa a qualsevol disposició nacional que estableixi que un treballador que es trobi en situació d’incapacitat laboral sobrevinguda durant el període de vacances anuals retribuïdes no té dret a gaudir posteriorment de les vacances anuals coincidents amb el període de incapacitat laboral.