Modificació unilateral dels contractes bancaris

Modificació unilateral dels contractes bancaris

Parlarem en aquest post de la pràctica duta a terme per la major part d’entitats bancàries, consistent en modificar unilateralment les condicions contractuals de dipòsits o targetes, que el client havia contractat inicialment de manera avantatjosa (per exemple, no cobrar interessos, comissions, etc).

Les entitats solen enviar una comunicació al client indicant unes noves condicions, i comunicant que s’entendrà que el client està d’acord amb les mateixes si no indica el contrari en el termini de 2 mesos, tenint dret a resoldre el contracte en cas de no acceptació.

Es legal aquesta pràctica?  Poden les entitats bancàries modificar les condicions que havien pactat inicialment amb els seus clients?

Per donar resposta a aquestes preguntes, hem de contextualitzar en primer lloc quina és la normativa en la que es basen les entitats per justificar aquesta pràctica:

  • En primer lloc, es basen en el que disposa l’article 85.3 del RD-Leg 1/2007, de 16/11, TR de la Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris, el qual disposa:

“Artículo 85 Cláusulas abusivas por vincular el contrato a la voluntad del empresario.

Las cláusulas que vinculen cualquier aspecto del contrato a la voluntad del empresario serán abusivas y, en todo caso, las siguientes:

(…)

3. Las cláusulas que reserven a favor del empresario facultades de interpretación o modificación unilateral del contrato, salvo, en este último caso, que concurran motivos válidos especificados en el contrato.

En los contratos referidos a servicios financieros lo establecido en el párrafo anterior se entenderá sin perjuicio de las cláusulas por las que el empresario se reserve la facultad de modificar sin previo aviso el tipo de interés adeudado por el consumidor o al consumidor, así como el importe de otros gastos relacionados con los servicios financieros, cuando aquéllos se encuentren adaptados a un índice, siempre que se trate de índices legales y se describa el modo de variación del tipo, o en otros casos de razón válida, a condición de que el empresario esté obligado a informar de ello en el más breve plazo a los otros contratantes y éstos puedan resolver inmediatamente el contrato sin penalización alguna.

Igualmente podrán modificarse unilateralmente las condiciones de un contrato de servicios financieros de duración indeterminada por los motivos válidos expresados en él, siempre que el empresario esté obligado a informar al consumidor y usuario con antelación razonable y éste tenga la facultad de resolver el contrato, o, en su caso, rescindir unilateralmente, sin previo aviso en el supuesto de razón válida, a condición de que el empresario informe de ello inmediatamente a los demás contratantes.”

 

  • En segon lloc, la Circular 8/1990, de 7 de septiembre, del Banco de España, sobre transparència de las operacions y protecció de la clientela, en la seva norma sisena, punt 6. 6, estableix:

 

“ 6. Los documentos contractuales relativos a operaciones activas o pasivas en las que intervenga el tiempo deberán recoger de forma explícita y clara los siguientes extremos:

 

d) Los derechos que contractualmente correspondan a las partes, en orden a la modificación del interés pactado o de las comisiones o gastos repercutibles aplicados; el procedimiento a que deban ajustarse tales modificaciones, que, en todo caso, deberán ser comunicadas a la clientela con antelación razonable a su aplicación; y los derechos de que, en su caso, goce el cliente cuando se produzca tal modificación.”

 

  • En tercer lloc, l’article 7.3.f)  de la Ordre EHA/2899/2011 de 28/10, de transparència i protecció del client de serveis bancaris , que estableix , dins de la informació contractual que necessàriament ha de ser entregada al client:

“f) Los derechos y obligaciones que correspondan a la entidad de crédito para la modificación del tipo de interés pactado, o para la modificación de las comisiones o gastos repercutibles aplicados; y los derechos de que, en su caso, goce el cliente cuando se produzca tal modificación.”

  • Circumscrivint-nos a l’àmbit de les targetes, l’article 22 de la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament, estableix que davant d’una modificació de les condicions d’un contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament haurà d’avisar al client  amb una antelació mínima de 2 mesos.

 

En síntesi doncs, veiem com partint de la normativa citada, les entitats bancàries poden modificar unilateralment aquestes condicions, sempre i quan compleixin amb els requisits següents:

  1. Es necessari i indispensable que la possibilitat de canviar les condicions estigui prèviament prevista en el contracte bancari.
  2. També es necessari que s’expressin en el contracte els “motius vàlids” que hagin de permetre aquest canvi de condicions.
  3. Cal informar el consumidor amb una antelació raonable, que en el cas de targetes de crèdit o dèbit, s’estima en 2 mesos.
  4. Cal informar al consumidor de la facultat de resoldre el contracte sense cap cost ni penalització.

Només quan es compleixin aquests 4 requisits , la entitat bancària estarà legitimada per variar unilateralment les condicions a les que inicialment es va obligar.

Es aconsellable doncs revisar el contracte bancari, per veure si en el mateix hi ha alguna clàusula que ,

ü  prevegui la possibilitat de canviar les condicions, i,

ü  n’expliqui els motius vàlids.

Arribats a aquest punt, sorgeix un altre escull: què succeeix si la previsió contractual de modificació està incorporada a unes condicions generals?

En aquest cas, cal recordar que la Llei 7/1998, de 13 d’abril, sobre Condicions Generals de la Contractació, exigeix que per tal que aquestes passin a formar part del contracte, cal que l’adherent (el client bancari) accepti la seva incorporació i es signi per totes les parts. En qualsevol cas, no es podrà entendre que hi ha hagut acceptació quan no s’hagi informat de la existència de condicions generals i s’hagi entregat un exemplar de les mateixes (article 5).

En el mateix sentit, l’article 7 estableix que no es consideraran incorporades al contracte les condicions generals que el client no hagi tingut la oportunitat real de conèixer al temps de la celebració del contracte.

L’article 8.2 es remet al text refós de la Llei per a la Defensa de Consumidors i Usuaris, per indicar que seran nul·les les condicions generals que siguin abusives,  i, en aquests, termes cal recordar que l’article 82.1 d’aquesta disposició  estableix que seran abusives aquelles que impliquin un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts,  essent-ho aquelles que vinculin el contracte a la voluntat de l’empresari.

 

Acabarem citant el comentari que el propi Banc d’Espanya realitzà en la seva memòria de la secció de reclamacions relativa a l’any 2008:

“ A nuestro juicio, y con independencia de lo que pudieran determinar los tribunales de justicia, resultaría incongruente compatibilizar lo estipulado por los interesados de forma expresa dentro de la libertad de pacto de los contratantes —artículo 1255 del Código Civil—, esto es, la extensión de un beneficio concedido para una campaña promocional concreta durante toda la vida de la tarjeta, con el derecho general reconocido de modificación unilateral de las condiciones contractuales, resultando en estos supuestos el proceder de la entidad contrario a las buenas prácticas y usos financieros, ya que no se pueden crear expectativas a la hora de contratar —campaña promocional— que tienen reflejo contractual, insistimos, por toda la vida de la tarjeta, que luego se van a ver frustradas vía modificación contractual.”

 

En conclusió, doncs, independentment de la seva legalitat, el canvi unilateral de les condicions transgredeix les bones practiques i usos financers, quan l’usuari va ser atret per una promoció comercial prèvia que oferia unes condicions determinades.