PLUSVÀLUA MUNICIPAL – SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DE 26/10/2021

PLUSVÀLUA MUNICIPAL – SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DE 26/10/2021

La sentència del Tribunal Constitucional, una més que afecta l’IIVTNU -plusvàlua municipal-, impost de caràcter local que s’aplica a la transmissió per qualsevol títol dels terrenys de naturalesa urbana, ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat diversos articles que el regulen, en concret de l’article 107.1, segon paràgraf, de l’article 107. 2a i de l’article 107.4 de la Llei d’Hisendes Locals -RD 2/20204 de 5 de març.

L’article 107.1 determina quina és la base imposable de l’impost. L’apartat 2 a) estableix la manera de determinar el valor en el moment de la meritació de l’impost. I l’article 107.4 estableix els percentatges d’aplicació sobre aquest, determinats per cada Ajuntament, dins dels límits que el mateix article estableix. El manteniment del sistema actual de determinació de la base imposable queda al marge de la capacitat econòmica gravada per l’impost i demostrada pel contribuent, vulnerat el principi de capacitat econòmica com a criteri d’imposició, establert a l’article 31.1 de la Constitució.

La conseqüència, aquesta vegada, és la que estableix clarament el fonament jurídic 6 de la sentència, que determina que la declaració d’inconstitucionalitat suposa la seva expulsió de l’ordenament jurídic, deixant un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable que impedeix la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d’aquest tribut local i, per tant, la seva exigibilitat.

En articles posteriors entrarem a analitzar en profunditat la sentència, quan s’hagi publicat oficialment.

De moment, l’efecte immediat serà que aquest impost no serà exigible fins que no es reguli novament per l’estat legislador.

I quant a les situacions anteriors, és a dir, a les liquidacions practicades i que ja hagin esdevingut fermes bé en via administrativa o bé en via judicial, no es podran revisar sobre la base de la sentència. Tampoc les que, tot i no ser fermes, no hagin estat impugnades a la data de dictar-se la sentència.

Com a primera qüestió a tractar en aquests supòsits anteriors, cal assenyalar que caldrà analitzar els casos concrets en què hagin recaigut resolucions judicials desestimatòries, i en les quals hagi al·legat inconstitucionalitat de la norma, als efectes previstos a l’article 32.4 de la Llei 40/2015.