La sentència resol sobre la petició de qüestió prejudicial respecte a la directiva europea 93/13/CEE sobre clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, en el marc d’un litigi entre un particular i la entitat Catalunya Caixa, relatiu a la validesa de determinades clàusules d’un contracte d’hipoteca.
La qüestió plantejada al tribunal rau en determinar si el sistema espanyol d’execució sobre béns hipotecats o pignorats, el qual pràcticament no permet cap classe d’oposició, limita la tutela judicial del consumidor, ja que obstaculitza aquelles accions per invalidar contractes abusius.
En definitiva, si el procediment hipotecari no pot aturar-se per cap causa legal, en cas de que el consumidor pretengui la nul•litat de clàusules de la hipoteca, una vegada hagi estat resolt per un tribunal, ja serà inútil, en tant que molt probablement l’immoble ja haurà estat subhastat i entregada la possessió.
S’apunten com a possibles clàusules abusives, en tant que poden donar contingut al concepte de desproporció,
– La possibilitat de venciment anticipat en contractes a molt llarg termini, per incompliments de poc temps.
– La fixació d’uns interessos de demora molt superiors als interessos moratoris legals.
– La fixació d’interessos variables realitzats unilateralment per el prestamista.
El Tribunal acaba dictaminant que la normativa espanyola en matèria d’execucions hipotecàries s’oposa a la Directica 93/13/CEE, per no preveure, en el marc del procediment d’execució hipotecària , la possibilitat de formular motius d’oposició basats en el caràcter abusiu del contracte d’hipoteca, i que el jutge que conegui aquest segon procediment pugui adoptar mesures cautelars.
En conclusió, aquesta decisió permet aturar un procediment d’execució hipotecària en cas que el contracte contingui clàusules abusives per al consumidor, i que aquest demani la seva nul•litat en un procediment ordinari, acompanyada de la mesura cautelar de suspensió de la execució hipotecària.
