Sobre el tancament d’Unescocat

Sobre el tancament d’Unescocat

La notícia de que el Centre UNESCO de Catalunya ha de tancar les seves portes per impossibilitat de sobreviure a la crisis actual és un trist esdeveniment. Precisament en un moment de canvis tan importants com els que està vivint el nostre país, és certament cruel que una organització com el Centre UNESCO de Catalunya s’apagui precisament ara.

No puc ser objectiva al parlar d’Unescocat. Els gairebé 7 anys que hi vaig passar em varen marcar profunda i positivament. Allà vaig aprendre moltes de les coses que sé, hi vaig entrar essent molt jove i podria dir que allà em vaig formar com a persona. Des de Unescocat fa gairebé 30 anys que es lluitava pel país, explicant arreu del món el fet diferencial català, lluitant perquè Catalunya tingués veu pròpia en els organismes internacionals… i es varen aconseguir grans èxits.  Així, és realment dur que una entitat que ha lluitat com ningú pel nostre país no pugui viure moments com els actuals.

No perdem, però,  l’esperança de que renaixi Unescocat, convertida en la Comissió Catalana de la UNESCO, amb cadira, veu i vot propi en les assemblees generals de l’organisme.

 Moltes gràcies i fins ben aviat Unescocat!

Laia Corral i Vilella