En el creixent marc de recel i desconfiança de la societat espanyola envers la seva classe política, es troba actualment en procés de gestació un projecte de norma que ha d’esdevenir un punt d’inflexió en el grau o capacitat de coneixement per part del ciutadà sobre la seva composició o activitat de les diferents administracions o organismes de caràcter públic.
Una llei que feia temps que era demandada pel conjunt de la ciutadania i que arriba en un moment de sacseig polític important. I és que fins a l’actualitat, l’Estat Espanyol era un dels pocs països de la Unió Europea que no disposava d’una norma d’aquestes característiques, i sembla que la situació actual ha impulsat la posada a punt de la mateixa, a fi de que es pugui aprovar en un període breu de temps.
El contingut de la Llei de Transparència és variat i recull múltiples continguts i subjectes que es troben sota el seu àmbit d’aplicació.
Respecte a aquest últim, la Llei s’extén sobre una multiplicitat d’organismes, agències o entitats de caire públic –entre les que trobem el Congrés dels Diputats o el Consell General del Poder Judicial- i fins i tot sobre societats mercantils privades que disposin d’un 40% de finançament públic.
Entre les diferents obligacions o deures dels organismes o administracions recollits al Títol I, es troba principalment el de la publicitat de determinada informació, relativa a diferents àmbits, entre ells l’econòmic i pressupostari. És a dir, el ciutadà podrà tenir ple coneixement sobre en què destinen les partides pressupostàries administracions com Ajuntaments o altres.
A més, es preveu la creació del Portal de la Transparència, que esdevindrà una via de difusió de la informació, un accés fàcil i ràpid a les principals inquietuds dels ciutadans envers la informació que es veuran obligats a fer pública els subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei.
De certa rellevància gaudeix també l’existència en el marc de la mateixa d’un règim sancionador, que inicialment estava previst que fos d’aplicació per part del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques però que finalment serà aplicat per cada administració als seus càrrecs. Dit règim preveu sancions diverses, entre les que destaquen la destitució de càrrecs determinats o l’obligació de restituir imports percebuts indegudament.
Actualment, el Projecte de Llei va superar el tràmit parlamentari de la Ponència del Congrés –en la que es van introduïr modificacions substancioses respecte del Projecte inicial- i, en data 31 de juliol, la Comissió Constitucional del Congrés donà llum verda al dictamen de projecte de llei.