Comentem en aquest post la interessant sentència dictada per la Sala Primera del Tribunal Suprem en data 22 de gener de 2014.
Es tracta d’un cas en que dues persones físiques interposaren demanda de protecció jurisdiccional del dret a l’honor i la intimitat contra una entitat bancària, al•legant que aquesta havia mantingut indegudament les seves dades personals en uns coneguts registres de solvència patrimonial , atribuint-los un risc de morositat, quan aquestes dades no eren certes. Sol•licitaven també una indemnització per dany moral de 6.000.-€.
La demanda va ser desestimada en primera instància , i també fou desestimat el recurs d’apel•lació per part de l’Audiència Provincial.
El Tribunal Suprem estima el recurs de casació, declarant que l’indegut manteniment dels demandants en un registre de morosos ha vulnerat el seu dret a l’honor, condemnant la entitat demandada al pagament de la indemnització sol•licitada. Els arguments en que es basa la sentència son el següents:
- El tractament de dades personals destinat a la prestació de serveis de informació sobre solvència patrimonial i crèdit, es troba específicament regulat en la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal (LOPD), i el reglament que la desenvolupa. Aquests fitxers presenten diversos problemes, en tant que , per una banda poden suposar una infracció del dret a l’honor i portar aparellat un greu dany moral i patrimonial, i per altra banda, la forma en que es nodreixen de dades també pot resultar problemàtica.
- Com a regla general, la recollida i tractament de dades personals, requereixen el consentiment de l’afectat, amb excepció dels cassos en que sigui necessari per a la satisfacció de l’interès legítim perseguit pel responsable del tractament, sempre que la llei ho disposi i no es vulnerin drets fonamentals de l’afectat. En aquest cas, la previsió legal es troba en l’article 29.2 LOPD.
- Cal respectar també el principi de qualitat de les dades i rigor que cal observar en la obtenció dels fitxers (article 6 Directiva 1995/46/CE i 4 LOPD). En aquest cas, la entitat bancària es va negar a cancel•lar les dades relatives al deute corresponent a interessos i costes, quan aquest import (en quantia superior) es trobava consignat al Jutjat, i pendent de resolució d’un incident de nul•litat.
- Es per aquest motiu, per infracció dels principis de qualitat i rigor de les dades, que el Tribunal Suprem considera que no fou pertinent ni proporcionat en relació a l’àmbit i les finalitats dels fitxers, incloure com a morosos els demandants.
- Es considera que conforme al que preveu l’article 29.4 LOPD, els fitxers en qüestió no tenen per finalitat constatar si la entitat bancària ha estat o no satisfeta del crèdit que considerava tenir per interessos i costes, sinó subministrar informació sobre la solvència econòmica dels deutors, informació que necessàriament ha d’estar basada en la existència d’un deute líquid, vençut i exigible.
- Mantenir en aquestes circumstàncies la inclusió dels demandants en el registre de morosos pot suposar una pressió injustificada per que acceptin una reclamació judicial que consideren injusta, recordant la Sentencia dictada per aquesta mateixa Sala que indica: “ la inclusió en els registres de morosos no pot ser utilitzada per les grans empreses per buscar obtenir el cobrament de les quantitats que consideren pertinents…”.
- La conseqüència que estima el Tribunal d’aquesta inclusió indeguda es la vulneració del dret a l’honor , al incidir negativament en el seu bon nom, prestigi o reputació. A banda de lesionar la dignitat, pot causar un perjudici econòmic (com la denegació d’un préstec).
