English

FLASHBACK JUDICIAL

FLASHBACK JUDICIAL

És bo recordar el passat. Per saber d’on venim, però també per saber cap a on anem. Ens agrada escoltar històries que ens expliquen professionals del món jurídic, ja retirats, de com es tramitaven els procediments quan no existia internet, ni ordinadors, ni fotocopiadores…  Una procuradora ens explicava com quan ella era jove, es veia en la necessitat de copiar els escrits processals de les parts, utilitzant el paper de calca, escrivint a màquina tantes còpies com necessités, en paper de seda, per així poder-ne realitzar quantes més millor….  i,  ai si t’equivocaves al final!  Potser implicava haver de començar de nou tot el full!

És bonic escoltar aquestes històries, ho fem amb un somriure, tot pensant en que aquesta forma de treballar forma part de la història, ja que les eines tecnològiques de que disposem avui en dia, ens permeten una gestió documental molt més àgil, a la vegada que fiable. L’emmagatzemament i digitalització de documents forma ja part de la nostra feina amb total normalitat.

Aquesta afirmació, que semblaria una obvietat, no ho és tant, quan aquesta setmana ens hem trobat una situació inaudita.  Havíem d´examinar una prova documental aportada per la part contrària, que consistia en aproximadament uns 500 documents , que majoritàriament eren de caràcter bancari i comptable.  Doncs, bé, el Jutjat coneixedor de l’assumpte no ens ha permès realitzar fotocòpies d’aquests documents – portant nosaltres els folis, està clar- . Dit d’altra manera, el Jutjat dicta una resolució en la que disposa donar-nos trasllat de la  profusa documentació, però no ens permet fotocopiar-la, ni tampoc requereix a la part contrària perquè n’aporti una còpia.  Ens comenten que podem prendre nota manuscrita del que creguem convenient.

I no ens queda altre remei que fer-ho així.   Com si talment haguéssim fet un viatge en el temps, i ens trobéssim en plena dècada dels anys 50, varem haver de copiar a mà el contingut de tots i cada un dels 500 documents, recuperant per un sol dia el vell ofici del tant nostrat “escrivent”.  Ah, i en una sala on la fotocopiadora i escaner estaven a tan sols un metre de distància, i sense utilitzar….

Gràcies al criteri de l’òrgan judicial, varem poder recordar i reconèixer la feina que realitzaven els companys juristes de principis del segle passat, tot adonant-nos del mèrit de la professió dels amanuenses, moltes vegades enterrada en l’oblit.

amanuense